L'article de Jordi Adell i Linda Castañeda parteix de la base que tecnologia i pedagogia es retroalimenten mútuament en el constant debat sobre els Entorns Personals d’Aprenentatge (PLEs). Això ha sorgit d’un clar canvi social produït per la incorporació de les eines i serveis de la Web 2.0 en tots els nivells educatius i modalitats.
Els PLEs signifiquen canvis molt intensos en les nostres pràctiques educatives habituals, personals i col·lectives. Va molt més lluny de la tecnologia, i és per això que val la pena reflexionar-hi.
Així doncs, el debat respecte el paper conjunt de la tecnologia i la pedagogia segueix vigent.
Els PLEs signifiquen canvis molt intensos en les nostres pràctiques educatives habituals, personals i col·lectives. Va molt més lluny de la tecnologia, i és per això que val la pena reflexionar-hi.
Així doncs, el debat respecte el paper conjunt de la tecnologia i la pedagogia segueix vigent.
És per això que considero que mereix una reflexió.
- De quina manera les tecnologies afecten o incideixen en la forma en que les persones aprenen?
Hi ha un error que hem de tenir present: l'educació sempre s'ha entès com un conjunt de
pràctiques organitzades per una institució (formal). Quan intentem "integrar" les TIC, les intentem "encaixar" sobre una estructura nascuda i creada en altres temps. Segurament perquè creiem que aquelles pràctiques "de sempre" són les que garanteixen una educació "real".
Però el boom del web 2.0 i les xarxes socials ha promogut una manera diferent de pensar sobre l'aprenentatge i ens ha dirigit cap a un aprenentatge informal (fora de les institucions).
Tornem a ser conscients de que aprenem en contextos diferents, de nombroses fonts i múltiples formes (i fora de les organitzacions): observant a persones actuar, per assaig-error, experimentant, llegint, amb ajuda d'amics... D'aquesta manera enriquim els nostres coneixements, habilitats, competències, actituds i valors.
- De quina manera les tecnologies afecten o incideixen en la forma en que les persones aprenen?
Hi ha un error que hem de tenir present: l'educació sempre s'ha entès com un conjunt de
pràctiques organitzades per una institució (formal). Quan intentem "integrar" les TIC, les intentem "encaixar" sobre una estructura nascuda i creada en altres temps. Segurament perquè creiem que aquelles pràctiques "de sempre" són les que garanteixen una educació "real".
Però el boom del web 2.0 i les xarxes socials ha promogut una manera diferent de pensar sobre l'aprenentatge i ens ha dirigit cap a un aprenentatge informal (fora de les institucions).
Tornem a ser conscients de que aprenem en contextos diferents, de nombroses fonts i múltiples formes (i fora de les organitzacions): observant a persones actuar, per assaig-error, experimentant, llegint, amb ajuda d'amics... D'aquesta manera enriquim els nostres coneixements, habilitats, competències, actituds i valors.
“Toda la tecnología tiende a crear un nuevo entorno humano... Los entornos tecnológicos no son meramente pasivos recipientes de personas, son procesos activos que reconfiguran a las personas y otras tecnologías similares". Herbert Marshall Mcluhan.
Amb les TIC, aquests entorns d'aprenentatge s'han transformat de forma radical en els últims anys.
Avui en dia Internet és la major font d'informació i connecta a moltes persones i facilita la comunicació entre sí. Els usuaris poden ser molt més que consumidors d'informació: poden crear, barrejar, publicar i compartir informació.
Per altra banda, gràcies a les interaccions d'aquests nous medis, els límits que en educació separaven els àmbits formal, no-formal i informal són cada vegada més borrosos.
Podem dir que entenem un PLE com el conjunt d'eines, fonts d'informació, connexions i activitats que cada persona utilitza de forma assídua per aprendre.
És a dir, l'entorn personal d'aprenentatge inclou tant aquella persona que consulta per informar-se com aquelles persones que li serveixen de referència i les connexions entre elles (així com els mecanismes per reelaborar informació i reconstruir-la).
El terme PLE fa referència a la part de l'entorn que s'alimenta i amplia en el marc de la tecnologia.
Un PLE es configuraria al voltant de les eines i serveis que ens permetin l'accés i la relació amb la informació (accés i activitat) i amb altres persones.
Diríem que un PLE es conforma entorn a aquelles eines que ens permetin tres processos cognitius bàsics: LLEGIR, REFLEXIONAR i COMPARTIR.
En termes de tecnologia, parlariem de tres grups d'eines:
-Les d'accés a la informació (on accedir?).
-Les de creació i edició de la informació (on modificar?).
-Les de relació amb els altres (on relacionar-me amb els altres?).
En conseqüència, un PLE no només forma part d'un entorn tecnològic, sinó també d'un entorn de relacions per aprendre. Té una clara part social i una personal (individual).
Com a resultat, els PLEs són personals: NO hi ha un model de PLE que serveixi a tot el món, sinó que aquest és fruit de l'activitat de l'individu i les seves eleccions, gustos i circumstàncies. No hi ha dos PLEs iguals.
El concepte de PLE aporta un marc de reflexió sobre el valor de sistematitzar i promoure la construcció, per part de cada persona, del seu propi entorn personal d'aprenentatge que reelaborarà al llarg de la seva vida en funció de les seves necessitats i interessos.
“Aquestes noves tecnologies, a més de produir uns canvis en l’escola, produeixen un canvi en l’entorn i, com que l’escola el que vol és preparar la gent en aquest entorn, si aquest entorn canvia, l’activitat pròpia de l’escola ha de canviar; per tant, se’n va més enllà de l’ensenyament de les noves tecnologies i de l’ensenyament per mitjà de les noves tecnologies.” Joan Majo.
"Para que las TIC desarrollen todo su potencial de transformación deben integrarse en el aula y convertirse en un instrumento cognitivo capaz de mejorar la inteligencia y potenciar la aventura de aprender” Beltrán Llera.
@mariona_sv88
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada