El futur
sempre està pendent d'arribar. Plantejant una hipotètica línia en el temps, el
passat es troba darrere del present (ja ha succeït), mentre que el futur
apareix davant.
El futur, com a màxim, pot ser
especulat o anticipat d'acord amb la informació que obtenim. Tot i així,
aquesta previsió no pot ser mai pronosticada amb exactitud.
Si ens n’anem anys enrere, Charles Darwin ja apuntava que no sobreviu
l’espècie més forta, ni la més intel·ligent, sinó la que respon millor al
canvi.
Aquest concepte m’agrada
descriure’l com a: camaleònic (canviant segons les ocasions).
Un ésser camaleònic és precisament el que la nostra societat demanda.
Hem d’acceptar els reptes que ens van sorgint, entendre’ls com una oportunitat de crear un futur ric. Així, tindrem opció de crear metodologies i estratègies que cobreixin les necessitats que ens planteja la societat. I, conseqüentment, avançar, créixer, prosperar, millorar.
Hem d’acceptar els reptes que ens van sorgint, entendre’ls com una oportunitat de crear un futur ric. Així, tindrem opció de crear metodologies i estratègies que cobreixin les necessitats que ens planteja la societat. I, conseqüentment, avançar, créixer, prosperar, millorar.
Dit això, ens trobem en una societat la qual està
influenciada per un fenomen imparable: la tecnologia.
Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) estan propiciant un conjunt de canvis socials en tots els aspectes que formen part de la nostra vida.
Això ens
fa replantejar un tema que ens incumbeix molt de prop: l'educació.
La clau és fer l'esforç cognitiu d'entendre i obrir la ment a tots els nous factors que el temps ens porta i analitzar-ho com un repte per ser millors.
No val afrontar aquests factors, com en el cas de la tecnologia, aplicant nous dispositius sense donar-li's un ús. Així, els canvis careixen de sentit.
La clau és fer l'esforç cognitiu d'entendre i obrir la ment a tots els nous factors que el temps ens porta i analitzar-ho com un repte per ser millors.
No val afrontar aquests factors, com en el cas de la tecnologia, aplicant nous dispositius sense donar-li's un ús. Així, els canvis careixen de sentit.
Llavors, tal i com manifestava Salinas, 1999, qualsevol projecte que impliqui la utilització de les TIC, canvis metodològics, formació dels professors universitaris, etc. constitueix una innovació.
En aquest sentit, Salinas creia que aquelles universitats que no contemplen canvis radicals en relació als mitjans didàctics i als sistemes de distribució de l'ensenyament poden quedar fora de la corrent innovadora que porta a les noves institucions universitàries del futur.
Continuant amb l'autor, la flexibilització de les institucions de l'educació superior per adaptar-se a les necessitats de la societat actual passa per l'explotació de les tecnologies de la informació i la comunicació en els processos de formació.
Però, al mateix temps, això implica canvis en la concepció de l'alumnat-usuaris, canvis en els professors i canvis administratius en relació amb el disseny i distribució de l'ensenyament i amb els sistemes de comunicació que la institució estableix.
Continuant amb l'autor, la flexibilització de les institucions de l'educació superior per adaptar-se a les necessitats de la societat actual passa per l'explotació de les tecnologies de la informació i la comunicació en els processos de formació.
Però, al mateix temps, això implica canvis en la concepció de l'alumnat-usuaris, canvis en els professors i canvis administratius en relació amb el disseny i distribució de l'ensenyament i amb els sistemes de comunicació que la institució estableix.
I, per finalitzar aquesta breu reflexió, una frase de l’escriptor francès Victor Hugo, que diu així:
"The future has many names: For the weak, it
means the unattainable. For the fearful, it means the unknown. For the
courageous, it means opportunity".
